Explicar els costums catalans per Nadal als estrangers és molt difícil. Com es parla del caganer sense que sembli que estem bojos? I com s'introdueix el cagatió en la conversa sense que es pensin que tenim un problema escatològic a Catalunya o que som molt grollers? És un gran problema.
El meu professor de francès sempre diu que el més difícil d'explicar en llengües no maternes són les coses que ens semblen més obvies i més properes. Així doncs, les tradicions nadalenques entren a dins d'aquesta descripció. Perquè, el que passa quan intentes fer entendre que és el cagatió, és que vols dir coses sense semblar molt estrany i no deixar malament el teu país. Però arriba un punt que fins i tot tu mateix et qüestiones la tradició i et preguntes si realment tenim un problema escatològic.
Però si a sobre ets estranger i no t'expliquen res, arribes a la Fira de Santa Llúcia i veus les paradetes de caganers, no entens res. I jo ho entenc. La veritat és que no és molt normal que posem una figureta al pessebre que està defecant. Però a més, fem venir els regals de nadal del sistema digestiu d'un tronc al que coaccionem i donem bastonades fins que, teòricament, el pobre caga tió deixa anar torrors i joguines. Preguntant, un irlandès m'ha assegurat que li semblava molt estrany i que no entenia com es podria haver creat aquesta tradició. I una italiana m'ha respost això:
El cas és que siguis d'on siguis, sempre hi haurà una costum que tu facis cada any i que mai t'aguis preguntat per què, i quan intentis explicar-la a altra gent, és quan venen els problemes. Si us trobeu mai amb aquest problema amb el caganer o el cagatió, informeu-vos abans del seu orígen i així passareu el mal tràngol de fer-vos preguntes existencials mentals mentre feu una cara d'intentar vendre la moto.
El Tió de Nadal- Televisió de Sant Cugat (2011)
El caganer- Info K (2010).
.jpg)